Municipi
dimecres 26 novembre 2014 Argençola

Història

<< Tornar    Autor: Ajuntament d'Argençola s enviar a un amic     
El Castell d’Argençola és esmentat des del s. XI
 
Restes del castell - Argençola
Restes del castell - Argençola
Autor: Ramon Sunyer
Extens municipi, de 47,10 km2, situat a ponent de la comarca, al límit amb les terres de la Segarra i la Conca de Barberà. Els seus 190 habitants es reparteixen entre els veïnats de Carbasí, Clariana, els Plans de Ferran, Porquerises, Rocamora d’Argençola. També hi ha els veïnats d’Albarells i la Goda practicament deshabitats (només segones residències.

Argençola és com una fita natural que assenyala la divisió entre les planes de ponent i la conca d’Òdena. També és històricament un dels baluards del límit de les possessions cristianes, és a dir, la frontera amb Espanya (així eren denominades i conegudes les terres de la península ocupades pels sarraïns vers el període medieval).

El poble d’Argençola es troba a 768 m d’altitud, ubicat al vessant del cim, des d’on es gaudeix d’una magnífica panoràmica i on encara reposen restes del castell (segle XI) que va donar nom al municipi.

Formen el nucli un petit grup de cases i l’església de St. Llorenç d’Argençola, d’estil neoclàssic (s. XIX), construïda prop e la primitiva del s XI. El Castell d’Argençola és esmentat des del s. XI (1031, en motiu de lamort del seu senyor Màger, qui va ser un agent molt important del repoblament de la comarca. El 1032 els sarraïns devastaren el terme d’Argençola, i posteriorment va estar en mans de diversos senyors, els Queralt, la família Argençola, …

Dels altres nuclis de població, cal esmentar: Clariana, segon centre històric del terme, al fons de la vall de la riera de Clariana. De població dispersa, té el centre a l’església de Sta. Maria de Clariana. Encara es conserva algun mur i part d’una torre rodona del castell, situat a la vessant oposada de la vall. Aquest lloc fou repoblar a finals del s. X. Albarells, situat al Nord del terme, tot i que està practicament despoblat, conserva l’església de St. Martí d’Albarells, (s XI), renovada el 1615. Té una nau i dues capelles laterals i el campanar que s’alça al costat esquerre. A la bora la riera del Molí hi hagué el molí paperer dels Albarells, del qual en resten els murs de la resclosa i els fonaments, datat del 1113, un dels més antics documentats al país. Contrast, nucli format per algunes masies presidides per una torre medieval rodona (s. XII i XIII) molt ben conservada, unida a la masia de Cal Cortès. Tambés es conserva la petita església de Sant Maure de Contrast, romànica, que tot i que fou reformada posteriorment, encara conserva els murs, la volta l’arc triomfal i l’absis de pedra treballada. S’hi conserva també la imatge gòtica de Sant Maure (s. XV). I la caseria dels Plans de Ferran, a prop de la qual s’alça un dolmen.

El nom prové del tros de terra que hom llaurava pel preu d’un argenç o moneda de plata i fou el concepte que va donar nom a l’actual Argençola.


Vols compartir-ho?

    Del.icio.us! Google! Live! Yahoo!


amunt  Home  ·  © argencola.cat ·   Argençola - Anoia (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google ·  Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 desembre-2014
pàgina executada en 0.077s