Societat
dijous 28 maig 2015 Argençola

Argençola dedica una plaça a Xirinacs

<< Tornar    Autor: Ajuntament d'Argençola s enviar a un amic     
En record a qui en fou capellà durant la segona meitat dels anys 60
 
La plaça de l'ajuntament canvia el nom per plaça Lluís Maria Xirinacs - Argençola
La plaça de l'ajuntament canvia el nom per plaça Lluís Maria Xirinacs - Argençola
Autor: Jordi Ferrer
Argençola dedica una plaça a Xirinacs - Argençola
Argençola dedica una plaça a Xirinacs - Argençola
Autor: wikipèdia
La plaça ja s'identifica amb el nom de Xirinacs - Argençola
La plaça ja s'identifica amb el nom de Xirinacs - Argençola
Autor: Marià Miquel
L’equip de govern de l’ajuntament d’Argençola ha decidit posar el nom de Lluís Maria Xirinacs, conegut polític pacifista i sacerdot, a l’actual plaça de l’ajuntament. Amb aquest acte es vol homenatjar a qui en fou capellà durant la segona meitat dels anys 60 i que és recordat per accions com ‘ser el primer capellà que no va voler cobrar les parts que li pertocaven de les finques del clero’, diners que es van destinar a arreglar edificis, com el cementiri.

L’historiador Antoni Dalmau recorda que Xirinacs va viure a l’Anoia durant sis anys, primer a la rectoria de Santa Maria del Camí, dins el terme municipal d'Argençola, i després, a partir del juliol de 1971, a la Torre de Claramunt. En aquesta època és quan va dur a terme les seves primeres vagues de fam i va radicalitzar les seves posicions tant en l’àmbit estrictament religiós com en l’àmbit civil, enfront de les autoritats de l’Església catòlica mateixa i de la dictadura franquista. És a l’Anoia on va impulsar i desplegar alguns dels seus projectes socials, on va renunciar a la residència en una casa rectoral, on va posar-se a treballar, on va escriure alguns dels seus primers llibres i on va posar les bases de les seves accions més espectaculars i agosarades que, poc temps després, li donarien una evident notorietat en l’àmbit català i espanyol.

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Nascut a Barcelona, 1932, morí a Ogassa, Ripollès, el 2007. Va ser un destacat polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot. Escolapi, fou ordenat de sacerdot el 1955. Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, rebutjà la dotació econòmica que l'Estat espanyol assignava a cada sacerdot, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó (1972 i 1974-75). Després d'haver dut a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia —vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona—, que obtingueren un gran ressò popular, fou candidat al premi Nobel de la pau (1975) i promogué diverses iniciatives, com la Marxa de la Llibertat (1976).

Senador independent per Barcelona (1977-78), s'aproximà a l'independentisme revolucionari i, el 1980, encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, després de la dissolució del qual ha restat al marge de l'activitat política. Ha recollit les seves experiències i les seves concepcions religioses en diversos llibres: Secularització i cristianisme (1969), Subjecte (1975), Diari de presó: L'espectacle obsessiu (1976), Entro en el gran buit (1976), Futur d'Església (1976), Vaga de fam per Catalunya (1977), Constitució. Paquet d'esmenes (1978), La traició dels líders (1990-96) i La primera història humana (1997).


Vols compartir-ho?

    Del.icio.us! Google! Live! Yahoo!


amunt  Home  ·  © argencola.cat ·   Argençola - Anoia (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google ·  Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 desembre-2014
pàgina executada en 0.088s